Actualització forçada

A vegades fer contenta una amiga, no costa res.

Feia estona que no actualitzava i ella cada dia ho mirava per si un cas...

Avui, he actualitzat perquè es seu missatge de dimarts que ve m'ha fet riure.

Au, Catalina, VAMOOOOOOOOOOOS!!!

this is the end, my friend

Saps que en fa d'estona d'ençà que ses nines se'n varen anar! i jo, pocavergonya, no he escrit res pus! i no és que no tengués res per contar, és que en tenc tantes que no sé per on començar. Na Catalina me va dir que perl'amordedeú ja era hora d'escriure qualque coseta.

De manera resumida, vos diré que he fet viatgets a Amsterdam, Tallinn (Estònia) i Rússia. Que m'he passejat per Finlàndia a visitar na Penttinen, a passejar amb sa family i també he fet una eixida amb autocaravana per sa zona est, on hi ha més de mil llacs. M'he passetjat, això està clar.

Sigui com sigui, ara ja no me posaré a explicar tot lo que he fet de febrer fins avui, així és que si ho voleu saber, tenim un sopar pendent aquest estiu!

Avui puc dir, de maner no-oficial, que ja som mestra, tenc tots els crèdits que necessit. Només me fa falta acabar sa burocràcia erasmus (que no és precisament poca) i en arribar a Barcelona, tramitar títol. En voler ho podem celebrar!

Per aquí sa gent ja se n'ha començat a anar cap a cases, no hi ha dia que no m'hagi de despedir de qualcú de sa Student Village. Sa vida per aquí és molt més tranquila i els que quedam feim pinya per no estar depresius. Béeeee tampoc no n'hi ha per tant, però és vera que fa peneta despedir-se de gent amb sa que has estat tantes i tantes hores compartint vida.

Aquí teniu un resum d'aquests mesos per Finlàndia i altres. Feis clic i s'obrirà una finestra amb ses fotos.

summary erasmus turku 2009

Per altra banda, la setmana que ve ja me'n vaig de Turku, però no tornaré a Mallorca encara. Na Julie i jo mo n'anam de viatge per Estocolm, Krakòvia, Varsòvia, Auschwitz, Praga i Berlin, potser encara afegirem alguna ciutat més i tot, depèn dels doblers... llavors tornaré a Barcelona a moure papers, esperaré que mon pare vengui amb sa furgoneta, carregarem capses de trastos i cap a Mallorca! segurament cap a finals de juny ja podré anar a nes Caló, Catalina.

Mos veim per allà, una abraçada molt forta!!

Mònica

(per cert, només na Cata, Rosa, Aina i Joana m'han vengut a veure, molt malament tota s'altra gent que me va dir que vendria i no ha vengut, vos ho heu perdut! ;D )

Han vengut ses amigues!

TERVE!

Estic molt contenta perquè na Rosa, na Joana, n'Aina i na Cata han vengut a visitar-me a Turku. Primer va venir na Rosa i vàrem fer sa vida que normalment faig per aquí. Mentre jo anava a classe ella m'esperava, dinàvem a sa facultat, passejades pel centre, truiet dins sa cuina... Però també vàrem anar un dia a Ruissalo a fer una autèntica sauna finesa. Érem na Yuki, una amiga seva, na Julie, en Michou, n'Antoine, na Rosa i jo. Va ser una experiència increïble, perquè sa sauna era pública i clar, estava plena de gent finesa acostumada a estar a temperatures molt altes. Mos pensàvem ofegar a 120ºC allà dins, però a poc a poc el cos s'adapta i mos va encantar suar tinta xina. Quan ja no podíem pus, féiem igual que els finesos: sortir dafora, caminar per damunt sa neu fins a sa vorera de la mar mig congelada, pegar un capfico i nedar un poquet. A nedar un poquet no hi vàrem arribar perquè es cos s'enrampava, però es capfico sí. I llavors se tractava de tornar a sa sauna, estar una estoneta i tornar a nedar. Fins que es cos no pot més i te pegues una bona dutxa. Recoman a tothom que, si mai en té ocasió, que ho provi de fer, val la pena!

Uns dies més tard vàren arribar ses altres tres, a les tantes de sa matinada. Com que les havíem d'anar a cercar a s'estació de busos i aprofitant que era dimecres, vàrem sortir una estona de festa amb sa gent de sa Student Village i a les 2 i mitja vàrem anar a cercar-les. S'encontre va ser guai! Feia moltíssim de fred i es camí cap a cases se va fer llarg, sobretot perquè les pobres passejaven uns maletots... I els dies que varem ser per Turku mos vàrem passejar per tot, elles varen anar a Ruissalo un dia que jo tenia classe, dinàvem a sa facultat, féiem vida a sa cuina jugant a UNO amb sa gent... i divendres, vàrem partir cap a Lapònia, sí, el cercle polar àrtic. El viatge en tren va ser una mica pesat, perquè vàrem estar moltíssimes hores (crec que eren 11) dins un tren, no teníem llitera, varem passar sa nit en butaca. Així i tot, vàrem dormir.

Acabades d'arribar!





Preparades per anar a Lapònia!

Arribam a Rovaniemi, sa capital de Lapònia. Es camí de s'estació a s'oficina de lloguer de cotxos era llarg, feia fred, mos perdiem i anavem carregades de maletes. Simateix mos vàrem aturar a berenar a una benzinera i mos vàrem poder escalfar un poc i omplir sa panxa. Es cotxo mos va encantar, però va ser una odissea posar-hi totes ses maletes dedins. Conduir per sa neu no és tan difícil com me pensava, va ser divertit i tot, a més, m'encantava que els seients de davant tenguessin calefacció, de manera que sempre tenia es cul i s'esquena calents, i s'agraeix, sa veritat... Vàrem anar a veure en Joulupukki, Santa Claus para los amigos, vàrem xerrar un poc amb ell i, mos vàrem passejar una mica per allà, jugant amb sa neu. Allà mateix, vàrem travessar, oficialment, el cercle polar àrtic. I després de menjar a un Hesburguer, vàrem fer una compra alimentària i cap a cercar ses claus de sa caseta. Vàrem al·lucinar amb canostra, una caseta de fusta, pintada de vermell, amb sauna, un llac gelat i nevat, bicicletes (que tanmateix no podíem fer servir de sa neu que hi havia), trineus, xemeneies, llits per totes i més... i en Sami, que era l'amo de sa casa, mos havia fet foquet perquè la trobassim calenteta en arribar, a més, mos va donar permís per fer lo que volguéssim, que tot lo que hi havia era per noltros. I ja mos vàrem emocionar amb unes muntanyetes de neu que hi havia davant sa casa i mos vàrem entretenir a jugar amb sos trineus una bona estona mentre sa sauna s'encalentia. Sauna, sortir dafora a prendre sa fresca, sauna, sopar, vetllada i a dormir!

Aquí comença el cercle polar àrtic.

Canostra




Hi havia molta neu

El segon dia vàrem anar fins a Kemi, un poble que està ran de mar on hi ha un castell de gel que el fan nou cada any. Es viatge fins allà va ser llarg, i quan hi vàrem arribar vàrem dinar a una pizzeria que feien unes pizzes subliminals (era així, no?). Mos encanta que no te cobrin ni s'aigo ni s'amanida des principi a cap restaurant de per aquí. Varem veure sa posta de sol davant la mar congelada i nevada (sa gent s'hi passeja, fa esquí de fons, va amb moto de neu...). Vàrem anar al castell de gel i na Cata va perdre sa funda de sa càmera, tristesa total. Mos encanta es castell i s'hotel de gel, però no hi quedariem a dormir per res. Fñerem un hot chocolate per hom dins el bar de gel, na Joana va tomar el seu damunt jo i per tot i quasi fon sa taula (bon rotllo, Joana :D), des susto, també en vaig tomar un poc des meu. Tan ella com jo, acabarem fent olor de xocolata tot es viatge. Tobogans de gel, laberints, piscina de bolles, tot mos va encantar. I de tornada cap a cases, decidim que no veurem s'aurora boreal fins demà.

Una foto clàssica, només és que la mar estava gelada.


El bar de gel

Canostra

Dilluns volíem anar a un lloc a colcar amb trineu i huskys. Tanta sort que vàrem telefonar a sa madona des negoci i mos va dir que havíem de reservar amb antelació. Bé, no passa res, mos vàrem estalviar un viatge llarg i vàrem anar a un altre lloc. Resulta que allà on anàrem, mos vàrem trobar un tipo que xerrava castellà i que mos donava conversa i mos va voler fer creure que mos feia una oferta per anar amb motos de neu i després amb huskys. Al final mos vàrem decidir i mos vàrem posar es casc per anar amb ses motos. Va ser genial. No m'esperava que m'agradés tant, sa veritat. Anàvem amb sa moto, conduint noltros, per dins els boscos nevats, per camins estrets o amples, amb bots i sense bots. Davant hi havia l'amo que mos guiava i noltros anàvem darrera darrera. Quan arribàrem a sa granja de huskys, teníem ses extremitats en estat de congelació quasi irreversible, però això és igual. Sa volta amb huskys va ser curta, però divertida. Llavors mos convidaren a entrar a una caseta de fusta amb un foc enmig, mos escalfàrem i beguerem suc calent. Per tornar, també vàrem manar motos de neu.

S'horabaixa el vàrem passar a canostra, jugant amb els trineus, vàrem trobar una costa avall que mos va encantar per fer baixades. Sa darrera sauna, lírico con marbelys, street dance con sergio i més dois. Sopar, vetllada i a dormir.

Ses motos de neu

Per davora canostra amb sos trineus

Sa foto no va quedar bé, però no tenguerem coratge de repetir-la. En sortir de sa sauna feiem fum, ho veis?

Dimarts dematí ja vàrem anar cap a s'aeroport a deixar es cotxo i a agafar s'avió cap a Helsinki. Vàrem dormir tot es camí. A Helsinki mos vàrem instal·lar a s'hostel i vàrem trescar i visitàrem es museu nacional. L'endemà, més trescades, mos vàrem trobar n'Adrià amb sos seus amics, i més tard anàrem a dinar a un restaurant finès. Mos va encantar: ren rostit amb puré de patates i nabius (arándanos), salmó fumat amb patatetes, gambes i altres coses (com una freixura finesa) i un postre boníssim, formatge lapó fregit amb crema de llet i canyella acompanyat amb confitura de cloudberry (una fruita silvestre lapona). Lo millor per acabar un viatge.

Sa catedral de Helsinki

I això ha estat, molt resumit, el que hem fet aquests darrers dies!

Nines, m'ha encantat que venguessiu, de veres!

Si algú més s'anima a venir, feis via, que s'hivern s'acabarà!!

Una abraçada molt forta!

Mònica

Moi!

Ja és ben hora d'actualitzar això, faig tantes coses que no sé per on he de començar a explicar-vos-ho. De moment ses classes van bé, som poquets i així és fàcil que ses professores mos coneguin i mos facin participar, per això m'agrada tant anar a classe aquí. Bé, realment sa classe de finès no m'agrada gens, precisament perquè sa mestra és molt xareca... però bé, com a mínim aprenc un poc de finès, que és més difícil que no sé què.

Per integrar-me una mica dins sa vida finesa, me vaig apuntar a dos programes que tenen ses universitats de per aquí. Un és un Language Circle, és a dir, un dia a sa setmana (o més, és igual) vaig a xerrar en castellà amb gent finesa que estudia castellà. És una bona idea, perquè és una manera fàcil de conéixer finns, sinó no sé on s'amaguen però és molt difícil. De moment som quatre només, però cada vegada vé més gent i ses activitats també varien, anam a fer un cafè o un tè, a fer una cervesa, la setmana que vé anirem a patinar sobre gel, un dia a fer cross country skiing (esquí de fons, me pareix que se diu)... Per altra banda, també me vaig apuntar a un Friendship programme, que és bàsicament que sa teva universitat te tria una persona o familia finesa i tu quedes amb ella quan vols per fer també lo que vulguis. A mi m'ha tocat una nina loca que encara no sé si me cau bé perquè tot es temps me fa mala propaganda de Finlàndia... jo volia una familia!!

Dissabte passat, na Julie i jo vàrem anar a veure es nostro primer partit de ice hockey. No és el millor esport del món, però està bé veure-ho en directe una vegada a sa vida. I sí, els jugadors se peguen quan troben que els contraris han fet alguna injustícia, però se peguen poc, no tant com a USA i Canadà, segons m'ha contat na Julie. Així i tot, trob que és un doi que els jugadors se peguin, que els àrbitrs els contemplin fins que troben que basta i que es públic els animi tant. En aquest partit el TPS, que vendria a ser el Turku, va perdre contra el Tappara, vos podeu imaginar com estaven els seguidors de nitos... tanta sort que no entenia res de lo que cridaven...

Ses festes dins sa cuina segueixen, de dimecres a diumenge, està molt bé perquè tens es trui a prop, es problema vé quan una vol dormir i no pot. Meam, que n'hi ha que tenen classe i volen dormir! Tot té avantatges, sa gent vé a beure a sa nostra cuina, correcte. Per cada botella de cervesa buida que tornes a sa tenda te donen 0'20€, correcte. Idò amb un mes d'estar per aquí, ja hem comprat un sofà i un microones, imaginau-vos sa quantitat de botelles que deixa sa gent que vé a fer festa a sa nostra cuina, perquè, evidentment, noltros totsols no bebem tant.

Això vendria a ser una foto dins sa cuina, un vespre abans de sortir.

Aquesta foto és des passadís de sa nostra planta i de sa tropa que varem anar a animar en Carlos perquè tenia un examen i no podia estudiar perquè hi havia molt de trui.

I això vendria a ser una de tantes festes dins sa cuina.

Sí, al·lucinant.

Però no tot se redueix a festes! també hi ha temps per fer esport, ahir vaig anar a aprendre a fer snowboard! avui, no me puc moure, d'esbraonament i de cops que tenc per tot. Vaja una cosa difícil, això de fer snowboard... però m'ho vaig passar mel, només fris de poder tornar a ses pistes un altre dia a seguir practicant i a tornar a caure cada dos per tres. De moment no tenc cap foto meva fent snow, només en tenc una de na Julie, però bé, es meu estil és igual que es seu.

I també anam d'excursió. No sé si ho sabeu però Turku té un arxipèlag molt gran, amb moltíssimes illes, vaja. Idò un dia varem anar a Ruissalo, una de ses illes, a passejar un poc i a jugar amb sa neu, talment al·lots petits!

Au, crec que ja basta per avui, me convé fer un poc de feina ara, que na Rosa arriba avui i no tendré temps es cap de setmana... I la setmana que vé, Cata, Joana i Aina, preparau-vos que farà fred per aquí!!

Ala, cuidau-vos molt, una aferrada!!

Mònica

snow snow snow

Com que d'aquí poc ja tendré internet en condicions dins sa meva habitació, aviat vos podré contar més cosetes de lo que passa per aquí. De moment vos puc dir que ha nevat moltíssim aquests dies i que està tot blanc amb dos pams de neu.

Na Julie i jo mos hem apuntat a un curs de snowboard, perquè cap de ses dues no en sabem i mos fa ganes saber-ne... ella perquè és de Canadà i sempre hi ha neu per caseva i jo perquè sí.

De moment aquesta setmana només hem sortit un dia de festa, dimecres (se veu que és lo normal per aquí) perquè hi havia una Winter Party a una discoteca. En tenir alguna foto la penjaré, perquè realment, són de veure! potser avui tornarem a sortir, però no és segur perquè demà crec que anirem d'excursió a una illeta de ses que hi ha per aquí, i si mos hem d'aixecar prest no sé com anirà.

També he de dir que ja he començat ses classes de finès i realment són molt difícils! una cosa bona que tenen aquí és que ses aules d'idiomes estan molt ben equipades amb auriculars amb micros per fer pràctiques de pronunciació, realment val la pena anar-hi, sa pena és que sa mestra és bastant avorrida... i ja que na Rosa ho ha demanat a nes comentari que va deixar, ara vos escriuré alguna cosa en finès perquè aneu practicant a cavostra, així en venir aquí, ja estareu més preparats i preparades:

Moi = hola
Hyvää paivää = bon dia
Kukä sinä olet? = qui ets?
Minä olen Mònica = som na Mònica
Anteeksi = perdona
Hyi kuinka kauheaa! = how awful!
Minä tykkään tästä = I like this
Juoko Janna kaliaa? = does Janna like beer?
Rakkaus on sokera = love is blind
Minä rakastan sinua = t'estim
2479 = kaksituhattaneliasatanseitsemankymmentäyhdeksän

Són frases bastant útils, no? jiji
I vos deix amb un parellet de fotos d'avui:

això és de camí cap a berenar a ca una padrineta que fa un pastissos boníssims!

això són ses vistes que tenc de sa finestra de sa meva habitació

I això és sa meva habitació!

Una abraçada i näh dään aviat!

Turku by night

Bones!!

Sabeu què? neva que te cagas! meam si amb un poc de sort no s'atura de nevar amb un parell de dies i tot torna quedar blanc com quan vaig arribar! avui tothom està content, perquè neva i perquè sí... i mira que se veu que tothom té molta feina perquè es semestre passat no va estudiar i ara ha tocat pencar... i jo que he d'acabar sa memòria de pràctiques. Idò res! així i tot, mos és igual i estam contents perquè neva i punt, i també perquè hem decidit fer un sopar de passadís (per qui no ho s'enrecordi, som un pis amb 12 habitacions i una cuina, som com una famili com aquell que diu).

Vos posaré un parell de fotos de sa festa de s'altre dia, val?

Sa festa a ca na Pirkko amb ses seves amigues



Pirkko, Julie i jo mateixa

Festa a Klubbi

En James Bond, que mos indica que ja arribam a canostra després de caminar molt!! (feia un fred aquell dia...)

Mos veim! una braçada nevadíssima!!

first week

Moi!

Com que ja sé s'adreça exacte des meu apartament, la vos deix aquí escrita per si, per lo que sigui, me voleu enviar un regal: tot és benvingut, sigui menjar o no menjar.

MÒNICA PASCUAL PERELLÓ
I VAIHE 3A A6
YO-KYLÄ
20540 TURKU
FINLAND

Idò... ja he començat classes, he fet una visita a s'escola que faré pràctiques (he al·lucinat bastant), he conegut gent i he fet festa! Si mai veniu a veure'm aquí i no sabeu com arribar, demanau a algú que vos digui on és sa Student Village i, una vegada allà, heu de demanar a algú jove (i no tan jove) per: 3A kitchen. Segur que ho sabrà, es meu passadís és un punt de reunió de festa de gent que viu a nes nostro bloc i també de sa que no hi vui, per això tothom sap on és. Una vegada allà, jo estic a sa planta baixa, habitació número 6.

És gros això de sa cuina... hi ha hagut festa diumenge, dilluns, dimecres i avui també n'hi haurà (i quan dic festa dic unes 40-50 persones bevent lo que sigui dins sa cuina amb sa música a tope). A mi m'agrada perquè sempre venen personatges nous i també els de sempre. Aquí per cada botella de vidre que tornes a sa botiga, te donen 20 cèntims... idò aquesta setmana crec que comprarem un sofà i un microones gràcies a totes ses aportacions de ses botelles de cervesa que sa gent ve a beure's a sa nostra cuina. Sa part dolenta de tot això és que quan una servidora té son i va a dormir, sent tot es trui... i a vegades li toquen es timbre també... però bé, tampoc és que ho passi molt malament, eh?

Per Turku t'hi pots trobar moltes coses curioses: una presó davora es banys d'un bar, una fan incondicional de Projecte d'Efak, un clon de'n Fèlix Miret però en versió americana, penjadors per tots els llocs públics on sa gent hi deixa ses jaquetes i se'n va tan tranquil·lament, perquè saben que quan tornin, sa jaqueta encara hi serà, dutxes petites a nes banys ben davora es vàter, bicis que van per dins sa neu sense passar pena, dos catalans xerrant en anglès de manera súper forçada, perquè és una norma no-escrita que hi ha a sa cuina (per respecte, tothom xerra s'única llengua comú que tenim sa gent de fora), menú d'estudiant molt bo per 2'60 euros, sopa de xítxero quasi cada dia... haureu de venir si ho voleu veure...

Au, avui torna tocar festa, primer a ca na Pirkko i després a sa discoteca Klubi, que avui és sa Welcome party, sa festa de totes ses 5 universitats de Turku... ja vorem com va això!

Una abraçada!!

Mònica

Ah, avui fa mooooolt de fred! estam a devers -12ºC ara... pensau que aquest termòmetre que he posat a nes bloc no diu sa temperatura de sensació, que sempre sol ser més baixa!